NOTICIA COMARCAL TELEVISIÓ

Les tropes mores i cristianes prenen els carrers de Bocairent

En unes festes declarades d'Interès Turístic Nacional i amb un cens de 2300 membres

Un any més Bocairent enceta el calendari de les festes morocristianes a la nostra Comunitat en honor al seu patró Sant Blai amb un origen que es remunta a l860. El divendres per la nit la retreta de Caixes dóna el tret d’eixida a un programa d’actes ben intens. El dissabte les tropes del bàndol de la creu i la mitja lluna, totes elles centenàries, van prendre els carres de la Vila a partir de les quatre i mitja de la vesprada i durant més de cinc hores. Esquadres amb els vestits ordinaris i especials;  carrosses; bandes de música; calesses; ballets i boatos es van anar succeint en la renovació anual del ritus de rememorar la Reconquesta.

La bandera de l’associació de festes acompanyada per una escorta de la Filà Marrocs encetaren aquesta grandiosa desfilada, obrint l’apartat musical la Societat Vila de Bocairent. Unes festes declarades d’Interès Turístic Nacional el que no ens estranya tenint en compte totes les particularitat que l’envolten, entre elles el fred que sempre acompanya, encara que enguany amb temperatures més suaus de l’habitual.

Del bàndol cristià els primers en aparèixer foren els 224 components de la Filà Espanyoletos, inclosos els menors de 18 anys fundada l’any 1903, la més jove de les nou actuals.El ballet Màsters d’Ontinyent va precedir la carrossa de la capitana i ambaixadora, Raquel Sanz i Pilar Molina, respectivament.

Els Granaders es remunten a l’antiga Soldadesca i més recentment a la Companyia de Granaders del batalló de voluntaris Reialistes creat en 1823. Des de l’any 1874, la Filà té l’honor de ser la portadora de la imatge del patró en la processó. Actualment compten amb 167 membres, tenint enguany com a capitana a Mabel Sanchis a la que es va rebre amb aplaudiments pels convidats enguany en tribuna.

Els Contrabandistes com tal es remunten a abans de 1864 i  es feren creditors de figurar en les festes amb ocasió de la Guerra de la Independència ja que en aquells dies per lluitar contra els francesos sorgiren per tots llocs, les partides o quadrilles de bandolers. En l’actualitat la formen 196 membres que desfilaren junt a l’ Àguila d’Ontinyent que va escortar a la capitana Montserrat Ribera.

La Filà Terç dels Suavos nasqueren a Bocairent l’any 1867 i són 390 festers. Els seus pioners van posar aquest nom probablement per les notícies que arribaven de Roma d’un cos francobelga que havia aconseguit molt fama cap a l’any 1860 per la seua valentia i coratge en la batalla de Castelfidardo. El papa Pius IX volgué que aquest cos de soldats recordara els suavos d’Àfrica, molt admirats a Itàlia i decidí anomenar-los zuavi potifici. D’esquadres especials tenim per exemple a aquesta de càrrecs militars del Terç guiada pel capità del 2020, Luis Silvestre.

101 membres composen la filà d’Estudiants, de l’any 1863. Segons en Enrique Beneyto, aquest tipus de filades han de tenir la seua arrel als Batallons d’Estudiants que durant la guerra de la Independències lluitaren contra les tropes de Napoleó. No duen armes sinó llapis i la capitania recau en Esquadra i Cartabó amb Rebeca Vidal com representant.

De destacar és també la gran presència de públic amuntegat al carrer i inclús als balcons, tal i com correspon a una festa d’interès nacional.  

L’exèrcit de la mitja lluna arriba ara amb els seus primers soldats, els Moros Vells, amb 289 components i una de les filaes més antigues, de 1852. Segons l’historiador i cronista, Francisco Vañó, la filà s’inspira en el fet ocorregut en 1611 quan va rebre el bateig de moriscos expulsats el 1609 i que foren recollits per famílies bocairentines. Aquests foren nomenats Moros Vells o Cristians Nous; motiu pel qual la comparsa siga la protagonista al “Depojo” o conversió del moro davant la imatge del Sant Crist del Calvari. Incorporen caps batedors.El capità Antoni Marco apareix damunt d’una gran haima.

Amb 353 components desfila la Filà de Marrocs, fundada en 1868. Alguns dels seus pioners van estar en les celebracions de Villena i tornaren entusiasmats; inclús copiaren el vestit de la Comparsa Marrocs d’aquesta localitat encara que amb el pas dels anys ha patit modificacions. Ací trobem a una de les esquadres més fantasioses i cridaneres, dones ornamentades amb pells i esquelets i amb colors vius. El cavall de doma escorta al capità Blai Blasco.

Els Moros Marins són els penúltims en arribar. Encara que existeix alguna dada de que en 1863 ja havia moros marins és en 1869 quan es tenen notícies del primer capità en Joan Baptista Pastor i dels primers fundadors, Els seus orígens es remunten als esdeveniments de Torreblanca de 1397 i de la seua escenificació al voltant del segle XVII; també s’enllaça la seua història amb la fantasia popular de les invasions del nostre litoral per les esquadres turques, mores i pirates. Introdueixen una plataforma amb elements mariners o el ballet Essència “La Diosa Fortuna” adorant a la Capitana Cristina Cantó que va acompanyada del seu fill, Pau Rojas.

L’esplèndida entrada finalitza amb els Mosqueters de 1859 encara que el seu origen és immemorial perquè els historiadors del s. XVII i arrel de l’antiga Festa de la Soldadesca ja indiquen que hi ha tres companyies formades per Arcabussers, Piquers i Mosqueters. Precisament aquesta filà no dispara amb arcabús com les altres sinó amb mosquet, d’ací el seu nom. Originàriament pertanyien al bàndol cristià. El capità Joaquín Silvestre i l’Alferes, Vicente Miguel Almenar saluden als seus veïns a lloms de cavall.


Seccions

Programes

Servicis

CONFIA EN NOSALTRES!

T’OFERIM UN MÓN DE POSSIBILITATS EN COMUNICACIÓ I PUBLICITAT EFECTIVA PER A LA TEUA EMPRESA.
Els nostres mitjans produeixen gran quantitat d’audiovisuals, notícies, reportatges, programes, magazíns, diverses seccions, espots, documentals, etc. Demana la teua còpia!
Tu eres el protagonista, la nostra audiència, i volem que formes part del grup! El nostre eslògan, "Junts tenim molt que vore!" i volem que així siga.