La fe també fa festa
El dilluns, 24 d’agost, arribava a Benigànim una de les jornades més solemnes de les seues Festes Patronals i de Moros i Cristians. Després de dies de música, pólvora, desfilades i celebracions al carrer, el municipi va fer una pausa per recuperar l’essència més íntima de la festa: la fe i la devoció als seus patrons.
Quan la vesprada va començar a caure, els carrers es van convertir en un espai de silenci, respecte i pregària amb la processó en honor a Sant Miquel Arcàngel, el Santíssim Crist de la Sang i la Divina Aurora. Les tres imatges van eixir al carrer acompanyades pels festers i per nombrosos veïns, en un acte que cada any reuneix generacions al voltant d’una mateixa tradició.
La processó és un dels moments en què les festes mostren el seu vessant més espiritual. Les bandes i el soroll habitual dels dies grans deixen pas a un altre ritme: el de les passes dels fidels, les pregàries i les mirades dirigides a unes imatges que per a molts beniganins formen part de la seua pròpia història familiar.
Sant Miquel Arcàngel, patró de la localitat, recorda el fort arrelament d’aquesta advocació a Benigànim. La seua parròquia, que dona nom al temple principal del municipi, compta amb una torre campanar d’origen antic i està protegida com a Bé d’Interés Cultural.
Al seu costat, el Santíssim Crist de la Sang ocupa també un lloc central en la devoció local.
La imatge que actualment rep la veneració dels beniganins és una còpia de l’original, destruït durant la Guerra Civil, fet que dona encara més valor emocional a la relació que el poble manté amb esta advocació.
I completant el seguici, la Divina Aurora, una altra de les advocacions que vertebren les festes patronals de Benigànim. Una tríada que, any rere any, torna a reunir el poble al voltant de les seues creences i d’un patrimoni religiós que forma part de la identitat col·lectiva.
Per als festers i festers, engalanats per a l’ocasió amb els vestits de l’Entrada, participar en esta processó té també un significat especial. Després d’haver sigut protagonistes d’actes festius, desfilades i celebracions, és el moment de representar el poble des d’un altre vessant, acompanyant els patrons i mantenint viva una tradició que han rebut de les generacions anteriors.
Xiquets que observen els seus majors, famílies que tornen a ocupar les voreres de sempre i veïns que, any rere any, repeteixen un ritual conegut. Perquè hi ha tradicions que no necessiten ser explicades: es viuen, es transmeten i es tornen a celebrar.
La processó va deixar així una de les estampes més emotives de les festes de Benigànim. Una mateixa manera d’entendre la devoció, caminant pels carrers en una nit en què la festa va canviar el soroll per la solemnitat i l’espectacle per l’emoció. Baix la mirada dels seus patrons, la fe es sent a Benigànim.
La fe també fa festa
