Entrada de Moros i Cristians a Benigànim
Amb un públic desitjos de festa començava, el dissabte 23 d’agost, l’Entrada de Moros i Cristians 2025 a Benigànim.
Els Cristians foren els primers en desfilar
Els Almogàvers encetaven el recorregut amb els membres més joves. Ells son el futur de la festa i, per tant, s’involucren des de ben xicotets per a complir amb la tradició. Darrere les dones Almogaters, un exèrcit de guerreres preparades per a defendre’s. I ballant l’arma tancant la filà, una almogàvers amb equipament de supervivència a l’esquena amb queviures i una manta per a recórrer el llarg camí de tornada a casa.
El portador de l’estàndard dels Arquers anuncia l’arribada de la carrossa dels munits i l’esquadra infantil. Les primeres en desfilar son les dones, amb eixa vestimenta barreja de força, artesania i detall que evoquen totes i cadascuna de les batalles guanyades.
Fundada en 1987, és l’hora de rebre la Fila Bandolers. (Del 06’40 al 07’35) Elles son les artistes de les faldes amb volants. Cap com les dones bandoleres per a mantenir el ritme de la desfilada mentre ballen i reben els aplaudiments del públic. Continuaven la marxa, els homes bandolers; armes, espases, carros, cavalls i trabucs omplien el recorregut.
Tancant la participació del bàndol cristià, feia aparició l’última de les comparses, la dels Templers, que ostentava la capitania fa ara un any. A les banderes, pintada a la cara o com a detall en la seua vestimenta, totes i totes porten amb orgull el símbol roig que els protegeix; la creu templera, que, a més, està d’aniversari.
Equador d’aquesta Entrada de Moros i Cristians de Benigànim que viu una vesprada màgica.
Bàndol moro
Es divisen ara les banderes mores, amb la participació dels Tuaregs, fundats en 1995. Amb les seues espectaculars vestimentes desfilarien les dones, beduïnes del desert, i també amb la mateixa espectacularitat ho feien els homes moros.
Arribats a este punt, era el moment de rebre els Marrakets. Son en total quatre filaes; tres de dones i altra d’homes. En tonalitats roges, blaves i grogues, elles evoquen natura i ocells. I ells, amb els seus turbants, ens transporten al desert saharià.
Abans d’arribar la capitania, és el torn dels Taifes. Ells menuts son el futur de la comparsa i els primers en desfilar, seguits dels adults. Donen pas als taifets africans i a les dos successives esquadres de dones i homes amb espectaculars maquillatges d’inspiració salvatge i elegants vestimentes.
Espectacular boato de la Capitania 2025
Hem de transportar-nos fins el 1118 per a conèixer la història de “la terra blanca, nova vida”. És el lema de la capitania que aquest 2025, presenta jove Fila Sultans, fundada l’any 2007.
Un estendard, acompanyat amb música percutida, dona inici al meravellós desplegament que es presenciarà.
Una caravana de burretes vinguda d’antics regnes de Taifes de Murcia i Toledo porten tot tipus d’equipaments i viandes que han ajudat a suportar el llarg viatge als nous pobladors.
La Filà Sultans es presenten custodiant a una carrossa d’infants que seran els primers pobladors de la localitat. Seguidament, una filà de joves, que representen el futur d’aquesta nova alqueria arriba amb pas fort i decidit. Tots ells acompanyats de la Societat Instructiva Musical de Benigànim.
Aquest estàndard anuncia l’arribada de l’ambaixador, Nicolás Cuquerella. El ballet Òpera recorre els carrers irradiant llums amb els seus vestits i els seus lleons daurats, representant la força militar en el camp de batalla.
La guàrdia personal de l’ambaixador s’inicia amb un cavall batedor. Després d’este, el seguici continua amb una esquadra de joves governadors de noves conquestes, amb vestits de gala que endinsa la població portant amarrats dos grans monstres capturats en l’última disputa viscuda.
Entre llamps i fum representant la pols i fulgor de les batalles vençudes, l’ambaixador moro apareix muntat sobre una gran mantícora, domada pels vells savis de l’emirat. La Marxa Nicolás, escrita expressament per a l’ocasió, interpretada per la Tropical de Benigànim, ens transporta a les diverses desfilades de la victòria que ha presenciat en la seua jove vida.
Una batucada dona la benvinguda als estrangers. Dos esquadres, una de dones i altra d’homes almoràvits arriben per a buscar una nova oportunitat i prosperitat fugint de l’aridesa i calidesa de la seua antiga residència.
La nova terra comença a aparèixer i a l’entrada de la localitat trobem aquest mercat replet d’articles i gènere de tot tipus. Junt a ell, el ballet Masters Ontinyent representa a les joves donzelles que visiten el soc guiades per un majestuós elefant.
Vigilant, des de les altures, muntat en altre imponent elefant daurant, apareix el fundador de la Filà Sultans, Valentín, amb emoció embriagadora d’escoltar la marxa “Xavier el Coixo” interpretada per la Unió Musical de Llutxent, mentre entra a la seua nova llar.
Continuem avançant per la nova localització fins arribar a la mesquita, composta el seu minaret on es crida a l’oració.
Gents de les alqueries limítrofs de Llutxent i Quatretonda no poden perdre’s l’ocasió. Dromedaris obrin el pas d’un gran esquadró format per Califes, Sàtires i Sarrains, que clouen una filà d’honor. Tots ells acompanyats de 140 músics, al so de marxes mores, presagien que esta serà una gran terra.
Un espectacle eqüestre precedeix a dos esquadres fundacionals constituïdes pels membres de la Filà Sultans que, acompanyats per la Societat Musical Instructiva de Benigànim, donen color i vistositat al moment.
El ballet Mare Nostrum, interpretat per Masters d’Ontinyent, evoca la força dels vents, el moviment capritxos que agita i balanceja eixos essers que habiten les profunditats de l’aigua del riu Albaida.
Capità Moro
Per este mateix estret, ple de bellesa natural que connecta el món amb esta nova terra, a contracorrent i envoltat de tot un poble, visiblement emocionat, el Capità Moro, arriba a la nova civilització muntat sobre una gran pantera. No va sol. L’acompanyen les seues dos filles. Tots tres visten de color blau, volen significar la calma i la serenitat que precisa aquesta nova llar per als seus fidels vassalls. Acompanyant el gran seguici, sonen sublims 1000 instruments al so de la marxa “Blai capità Sultà”, tancant amb forts sons de vent metall, la fastuosa entrada a esta blanca terra… que ara s’anomena Benigànim.
Entrada de Moros i Cristians a Benigànim
