De la fe a la festa
El punt final de les Festes Patronals i de Moros i Cristians de Benigànim, arribava el dimarts, 25 d’agost, amb una jornada que va resumir a la perfecció l’essència d’estos dies: fe, tradició, germanor i molta festa. La festivitat de la Divina Aurora va combinar al matí la solemnitat de la missa en honor a la patrona amb, ja a la vesprada, una Gran Cavalcada de Filaes i Festers del Crist que va convertir els carrers en un autèntic carnaval.
La jornada començava amb un dels actes més solemnes del calendari festiu. La Missa en honor a la Divina Aurora reunia els veïns al voltant d’una advocació que, junt amb Sant Miquel Arcàngel i el Santíssim Crist de la Sang, vertebra les festes patronals de Benigànim.
Aquest missa sempre té un component especialment emotiu i es que els festers van participen activament al costat dels seus iaios, compartint un moment en què la tradició es fa visible d’una generació a una altra davant de la Divina Aurora.
I després d’una setmana intensa, entre processons, desfilades, música, disfresses i actes de tota mena, arribava també el moment de fer balanç. Festers i Ajuntament comparteixen l’agraïment per unes festes que han tornat a omplir Benigànim d’ambient i participació.
I és que darrere de cada acte hi ha hores de preparació, treball i coordinació, però també un poble que respon i que fa possible que la festa continue sent un dels grans punts de trobada de l’any.
Si el matí va ser de devoció, la vesprada va ser de fantasia desfermada. La Gran Cavalcada de Filaes de Moros i Cristians i Festers del Crist va convertir els carrers de Benigànim en una desfilada on pràcticament tot cabia. Disfresses per a tots els gustos, molta imaginació i, sobretot, ganes de riure i acomiadar les festes com toca.
Entre les primeres sorpreses, la Comparsa Tuaregs que seran capitans moros els 2027, apareixien de Barrufets, traslladats directament des del seu particular poble de fantasia.
També hi va haver espai per als indis de la Comparsa Marrakets que van portar a la cavalcada la seua particular recreació de l’univers del Far West. Plomes, colors i esperit aventurer formaven part d’una proposta que demostrava, una vegada més, que en esta cita la creativitat és l’única norma.
I si alguna cosa no podia faltar era la naturalesa. Els Sultans es convertien en abelles i van prendre els carrers amb els seus característics colors grocs i negres. Això sí, que ningú s’espante, queda clar que estes no piquen. Al contrari, només buscaven fer soroll, deixar-se veure i, probablement, trobar algun lloc on continuar la festa després de la desfilada…molt de temps.
També van aparèixer animals molt més pacífics i espectaculars, com els flamencs de la Comparsa Taifes que van aportar una bona dosi de color rosa a una cavalcada en què cada grup intentava superar l’anterior amb originalitat.
I entre tanta disfressa, hi havia un repte especialment difícil: trobar Wally. El conegut personatge de la samarreta de ratlles i les ulleres es va convertir també en part del joc, obligant els espectadors a parar atenció entre la multitud per descobrir on s’havia amagat esta vegada.
El futbol també va tindre el seu moment de glòria, com els Bandolers, guanyadors de la desfilada gràcies a Erling Haaland i la selecció noruega que els van inspirar per a una de les disfresses més actuals de la cavalcada, recuperant també el famós gest del rem viking.
Estes son les disfresses d’unes festes que, enguany, han tornat a demostrar que saben mirar tant a la tradició com a l’actualitat local… Policies i presos de la Comparsa Templers van desfilar junts en una escena que prometia més d’una història darrere de les reixes. Les multes? Millor que les expliquen els protagonistes. Obrim expedient els donem la paraula.
Els Almogàvers van decidir recrear l’eclipsi solar, convertint un dels fenòmens astronòmics més comentats d’aquest agost en una disfressa més.
I mentre les disfresses avançaven, els grans protagonistes d’estes festes, els Festers del Crist, gaudien d’un dels últims moments abans d’acomiadar-se d’uns dies que han esperat durant tot l’any. Riures, música, abraçades i una sensació compartida: la de saber que bona part d’estos moments ja formen part dels records que quedaran per sempre.
Amb la música encara als carrers i les disfresses convertides en l’última gran imatge de les festes, Benigànim va tancar uns dies intensos que han tornat a demostrar que la festa és molt més que un calendari d’actes. És el moment en què es retroben famílies, amics i generacions; en què els que viuen fora tornen a casa i en què tot un poble comparteix espais, records i il·lusions.
La festa s’acaba, però la unió que ha aconseguit durant estos dies es queda. I serà precisament eixa memòria compartida la que farà que, quan arribe l’hora de tornar a posar-se la banda, vestir-se de filà o preparar una nova disfressa, Benigànim torne a ser, una vegada més, un sol poble.
De la fe a la festa
