La col·lecció més intima
El Museu de Belles Arts d’Alacant ha recuperat la figura de Lorenzo Aguirre (1884-1942) amb sengles exposicions que reuneixen, d’una banda, la producció plàstica de l’artista i, paral·lelament, obres que il·lustren el context cultural de la ciutat d’Alacant al voltant del primer terç del segle XX.
El president de la Diputació d’Alacant, Toni Pérez, ha recorregut este la mostra, organitzada al costat del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana al costat del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón.
‘Modernitat i valentia. La col·lecció més íntima de Lorenzo Aguirre’ presenta el llegat artístic personal del pintor incorporat recentment, mitjançant donació de la família Gran-Aguirre, al fons del MUBAG. En una successió de quatre espais temporals s’estructura este ampli conjunt artístic constituït per més de cent obres, entre dibuixos i pintures, datades de 1904 a 1942, any del seu tràgic final.
També a l’Aguirre il·lustrador, que inicia el recorregut expositiu amb la seua immersió en l’humorisme madrileny, li segueix el pintor del paisatgisme, marcat per escenes llevantines i altres creades durant el seu exili a França. El seu costat més intimista apunta en un altre tram de la mostra amb obra dedicada al seu entorn familiar i l’últim espai està dedicat a les peces realitzades durant el seu presidi.
A més, s’exhibeix per primera vegada la sèrie pictòrica que Aguirre va dedicar a la Mare María Rafols en gratitud per la seua atenció en el primer penal i cedides en préstec per la congregació.
D’altra banda, donades per la família de Lorenzo Aguirre, es descobreixen, per primera vegada, les tres rondalles il·lustrades amb les quals s’acomiada de les seues filles davant el seu destí final en la presó de Porlier.
Més de la mostra
La mostra es complementa amb una línia del temps en la qual se segueixen els passos de l’artista amb recursos audiovisuals, imatges, retalls de premsa i correspondència; amb recursos gràfics, com la publicació seriada La Novel·la Còmica i les pàgines del periòdic El Fígaro, així com amb versos dels poemes de la seua filla Francisca Aguirre, Premi Nacional de les Lletres. Quant a la línia del temps cronològica, dels seus 58 anys de vida es destaquen dates marcades pels seus estudis, els seus triomfs i pels avatars patits davant l’esclat de la Guerra Civil espanyola.
Aguirre va nàixer a Pamplona, però als tres anys es va traslladar a Alacant on va iniciar la seua formació artística en 1897, primer en l’acadèmia de Lorenzo Casanova i després sota la batuta de Pericás. En 1902 es va traslladar a Madrid per a cursar a l’Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat. Tres anys més tard es va incorporar com a decorador a l’Òpera Nacional de París, en plena Belle Époque.
A la seua tornada a Espanya va accedir al Cos de Vigilància de Madrid i va compaginar el seu treball com a policia amb l’art. Va accentuar la seua faceta d’il·lustrador publicant en mitjans gràfics i va aconseguir medalles i reconeixements nacionals i internacionals en concursos, trobades i altres certàmens. La seua nova etapa alacantina va coincidir amb l’inici de la festivitat de les Fogueres de Sant Joan, en 1928, implicant-se en la seua difusió i en la construcció de monuments.
A més, els paratges de la província copen la seua producció pictòrica al costat de retrats intimistes, un període que coincideix amb l’esplendor de l’Edat de Plata alacantina. Al final de la Guerra Civil es va exiliar a França, però en 1940 va ser capturat a la frontera i va passar dos anys en presidi abans de morir executat.
La col·lecció més intima
