Entrada MiC a Vallada
En la segona setmana de setembre, els Moros i Cristians envaeixen els carrers de Vallada amb una sèrie d’actes que tenen en l’Entrada el seu punt àlgid per la seua espectacularitat. Una cita que tenia lloc dissabte 13 de setembre a partir de les set de la vesprada amb la participació de 14 comparses, set per bàndol i amb especial expectació de la capitania que enguany va recaure en El Roble, comparsa pertanyent a l’exèrcit de la mitja lluna, una de les fundadores d’aquesta festa a l’igual que el seu capità, Enrique Aliaga. I no van defraudar com tampoc ho feren cap de les comparses que perpertuen així una festa que s’originaria en 1980, marcant una fita en la història de Vallada i que arriben després de les celebracions patronals.
45 anys porta per tant Vallada rememorant la reconquesta que representa la lluita i el triomf de les tropes cristianes sobre el domini sarraí, un espectacle d’història, tradició i emoció. Una entrada que any rere any es va més gran i que requereix moltes hores de treball per a la seua preparació tal i com be sap el capità, un dels seus membres fundadors.
Una reconquesta que cobraria vida gràcies al bon fer de totes les comparses que són, pel bàndol de la creu El Tracte, Templaris, Corsaris, Bartolins, Almogàvers, Cristians Vells i Creu Tau, aquests últims ostentaran la capitania el proper 2026 i pel bàndol de la mitja lluna Segries, Roll Moro, Abasíries, Tribu Awraba, San Borla i Roble. Tot és destacable però, per exemple, trobem esquadres que no només desfilen sinó que també ballen amb falda de volants i ventalls; també trobem forques per a llaurar els camps com originals armes; vestimentes realment fastuoses plenes d’abaloris, tocats de plomes i cares pintades i gran quantitat de festers menuts que faran que aquesta festa no decaiga mai. I com no caps d’esquadra ben entregats al seu paper.
La capitania arribaria amb un sense fi d’elements i sorpreses, que rememoraren la història de El Roble, comparsa que, com l’arbre que li dona nom va créixer forta, arrelada a la terra, bressolada per la passió de la festa, pel crit dels tambors, pel foc de la pólvora i pel batec dels seues cors però, com tot camí noble, no estigué lliure de tempestes. Un gran boat que veu la llum després d’un any de molt de treball per poder fer-ho possible.
El grup de percussió i heralds de l’Olleria va anunciar la capitania i amb aquesta porta es simbolitza la història de la comparsa.
A través del zoco, enclavament per excel·lència del món àrab s’escenifica, mitjançant la barata i la compra venda d’estrés, e ment en el qual comença a forjar-se la ideal de la creació de moros i cristians, així com la fundació de la comparsa el Roble.
Amb aquest ballet es representa l’inici del Roure, on prevalia la joventut, alegria i esperit de festa i diversió caracteritzat entre un altre amb els colors inicials de la comparsa: el groc i verd que posteriorment van passar a ser el negre, roig i daurat.
No faltaren la presència de cavalls, bells i elegants exemplars que desfilaren inclús amb les diferents esquadres que abrigallarien al capità.
Aquest espectacle mostraria un Draak on, a través del seu foc i flames escenifica l’època més baixa el Roble, on només uns pocs components van romandre ferms. Com tot animal mitològic, posseeix un cor que batega i té ganes de ressorgir, com reflecteixen els batecs dels tambors, punt de partida del ressorgiment de les seues cendres.
La força del lleó està en el seu cor i en la uní del seu grup. Unió de tots els components i l’esperit de valentia que ha permés arribar a ser una comparsa ben forta. I és en la persona del capità, Enrique Aliaga on es veu reflectit cadascun dels batecs d’aquests lleons i l’esperit del Roure.
I efectivament amb molt d’orgull i emoció va desfilar acompanyat per la seua dona transmetent la seua passió pels Moros i Cristians. En finalitzar l’entrada, els 200 músics de les bandes participants a l’entrada interpretaren la marxa mora “President” dedicada al capità, Enrique Aliaga.
Entrada MiC a Vallada
