Dia del Crist
Si hi ha una jornada que concentra bona part de la devoció i la tradició de les festes de l’Alcúdia de Crespins, és la dedicada al Santíssim Crist del Mont Calvari. Una figura profundament arrelada en la història i en la memòria dels veïns, que cada any torna a reunir tot un poble al voltant de la fe, l’emoció i la tradició.
Des de primera hora del matí del dilluns 7 de setembre, quan encara no ha eixit el sol, l’Alcúdia de Crespins ja es prepara per viure un dels dies més solemnes de les seues festes amb la tradicional missa de Descobrir.
Un acte marcat per la solemnitat i pel silenci de les primeres hores del dia, però també per una devoció que fa que, any rere any, els veïns acudisquen fidels a aquesta cita.
El descobriment del Santíssim Crist del Mont Calvari representa la revelació de Crist al món, un moment que es viu en profund silenci, tan sols interromput pel toc de les campanes i els primers vitols dels alcudians.
En acabar la missa, s’entregaria pà beneït a tots els presents, mentre que a l’exterior, una gran disparà de coets despertaria el poble de l’Alcúdia de Crespins, des del tossal de l’ermita.
La Baixà
Unes hores més tard, a les 11 i mitja del matí, alcudians i alcudianes es tornaven a reunir en l’ermita per assistir a la missa que donaria pas a un dels moments més esperats de totes les festes i que li donen sentit: la processó de baixà del Crist des de l’ermita fins a l’església.
Acompanyat pels veïns i les veïnes, el Santíssim Crist del Mont Calvari abandonava l’ermita per recórrer el camí fins l’església. Un trajecte que és molt més que un desplaçament: és un ritual compartit, una tradició que connecta el present amb la memòria d’aquells que també la van viure abans i que es perpetua any rere any amb la figura dels portadors de la imatge del Crist, senya d’identitat de l’Alcúdia de Crespins.
Portadors «armats del Crist»
Anomenats com “armats del Crist”, la majoria homes, visten una indumentària única vestimentes al poble. Unes peces limitades que es sortejaren entre una vintena de famílies del poble i que passen de generació en generació. Tot un privilegi que no està a l’abast de qualsevol.
Amb el Crist a muscles, els portadors desfilaren pel Calvari junt amb Festeres, Festeres i nombrosos veïns que participaren en aquesta processó. Al seu pas, les mirades, les pregàries i els gestos de devoció recordaven el significat que té aquesta imatge per als veïns de l’Alcúdia de Crespins.
Per a molts, és una tradició familiar; per a altres, un moment d’emoció que forma part indissociable de les festes. Però per a tots, la baixà és una d’aquelles escenes que anuncien que el poble ja està immers de ple en els seus dies grans.
Tancava la comitiva, les autoritats eclesiàstiques, el representants polítics i la Societat Unió Musical de l’Alcúdia de Crespins.
Destaca el pas del Crist pel carrer que porta el seu nom, engalanat i ben colorit per a l’ocasió.
El repic de les campanes anunciava l’arribada del Santíssim Crist del Mont Calvari a l’església, on faria la seua entrada al so de l’himne d’Espanya.
Processó de la vesprada
I si el matí ha estat protagonitzat per la solemnitat i la devoció, amb l’arribada de la vesprada els carrers tornaren a omplir-se per acompanyar en processó al Santíssim Crist del Mont Calvari.
Al voltant de les 8 i mitja de la vesprada, la imatge ixiria de l’església a muscles dels portadors, de nou vestits amb la indumentària i casc romans. En esta ocasió, les Festeres, ben guapes, acompanyaven al Crist vestides amb mantellina negra i els Festers amb trage, ben elegants.
Carrers engalanats, ciris, música i devoció han posat imatge a una tradició profundament arrelada a l’Alcúdia de Crespins. Cada pas del Crist pels carrers és també un retrobament amb la història del municipi i amb unes festes que es viuen tant des de la celebració com des de la fe.
Des de l’alba fins caure la vesprada, l’Alcúdia de Crespins va viure el dilluns 7 de setembre un dia dedicat íntegrament al seu Crist. Una jornada en què la tradició ha tornat a eixir al carrer i en què la devoció d’un poble s’ha fet visible en cada pas, cada mirada i cada gest.
Perquè hi ha tradicions que no només es mantenen: es transmeten, es comparteixen i, any rere any, tornen a formar part de la memòria de tot un poble.
Dia del Crist
