Agermanament festiu
Els municipis del Palomar i Altea estan agermanats des de fa anys per les similituds existents entre la Festa del Xop que es celebra a finals de maig i el popular ritual de l’Arbret de San Joan. Una unió enguany encara més intensa ja que, per primera vegada, el xop plantat en Altea provenia del Palomar i destacava per la seua gran envergadura, ni més ni menys que 27 metres, el que va motivar el seu trasllat en un camió-plataforma especial.
El divendres 20 de juny a les tres i mitja de la vesprada, tota una comitiva del Palomar viatjarien en autobús fins Altea per participar en aquesta festa ancestral que es remunta a 1617 i que cada any es repeteix al barri del Fornet, en ple casc antic, quan el solstici d’estiu marca el dia més llarg de l’any.
Al voltant de les sis de la vesprada té lloc, baix de la Facultat de Belles Arts el berenar tradicional a base de pa, melva, embotit i vi, que serveix per a prendre forces abans d’emprendre el trasllat de l’arbre.
Des d’ací els portadors parteixen cap la plaça de l’església, carregat a pol el gran xop, precedits pels xiquets que duen el seu, els pastorets del Palomar que en diversos punts faran el seu tradicional ball i la musical de dolçaina i tabal. Un esforç titànic en un dia, a més, molt calorós que els mateixos veïns s’encarreguen de refrescar. Un recorregut per carrers empinats i estrets on es farà més d’una parada.
Pel final es passa pel Cantó de la Promesa, carrer Alcoi, rotonda del carrer Benidorm per donar la volta des d’ací i dirigir-se cap el carrer Sant Miquel, la via d’entrada al seu destí i on ja no cap ni una agulla.
Plantà de l’arbret
Amb la caiguda del sol, els portadors de l’Arbret entren a la plaça de l’església. Abans ja s’ha plantat el menut xop dels xiquets.
Tronant al gran, els mossos, extenuats però orgullosos, nuen les seues samarretes desgastades a la copa de l’arbre, un gest senzill però carregat de significat al ser un record i tribut als éssers volguts ja desapareguts. I llavors, quan passen de les nou de la nit, comença el ritual de la plantà.
Per ajudar a hissar-lo, el xop es nua a quatre cordes que tenen nom propi: germanor, llibertat, identitat i eufòria; una terrassa. L’arbre poc a poc, amb espentades, entre càntics i musica tradicional, es va alçant poc a poc. L’esforç de desenes de joves té recompensa i finalment s’introdueix l’Arbret de Sant Joan enmig de la plaça i l’alegria esclata entre els presents.
Un Arbret de Sant Joan que no és només una celebració, és memòria viva, ritual col·lectiu i símbol d’una identitat que es comparteix amb tot el poble d’el Palomar.
Agermanament festiu
