Un Corpus esplendorós
Aquest diumenge 7 de juny les danses, el folklore i la religiositat han envaït els carrers de Xàtiva amb la tradicional processó del Corpus Christi, denominació llatina que significa Cos de Crist i on es commemora l’eucaristia. Compta amb nombrosos elements de la cultura popular, la majoria amb dansa pròpia i des dels seus orígens combina una part profana amb altra religiosa. A partir de la dècada de 1980 s’inicià la recuperació d’aquesta festa, camí que ha portat al seu esplendor actual amb més de 350 persones implicades entre alumnes de les escoles, de les comissions falleres o de les confraries.
A les sis de la vesprada fou moment de l’eixida de la processó cívica. Encapçalen els Gegants, 4 dones i 4 homes que simbolitzen les diferents parts del món, representen l’adoració del santíssim, sense exclusió de ningun lloc ni raça.
Des de fa anys també es compta amb l’actuació de la Muixeranga de Xàtiva.
Segueix el grup dels Nanos, compost d’un membre que fa de capità amb el cap més gros i vuit membres que formen parella durant el ball. La seua dansa queda en mans de l’Escola de Danses; encarregats també de gestionar les posteriors dansetes on participen 150 alumnes dels centres escolars.
Danses com la del Paloteig que ens apropa al món guerrer i combatiu; els Llauradors on es reconeix la presència de Deu al món rural. Els Cavallets, una de les més emblemàtiques que servia també per anomenar la cavalcada de la Vespra; els arcs adornats amb flors dona nom a aquesta dansa, els Arquets; altres són els pastorets i els Turcs que representen les pràctiques del culte musulmà. La Magrana és una versió del típic ball de cintes sobre pal i es denomina així per la magrana de grans dimensions que té a l’extrem superior i que al final de la dansa queda oberta.
Però sens dubte la dansa més característica és la Moma, la que inclou més contingut simbòlic i considerada la més antiga. La Moma, vestida de blanc, encarna la virtut, mentre que els “momos” vestits de roig i negre representen els set pecats capitals. Un antagonisme entre les forces del be i del mal que sempre acaba amb la victòria de la Moma. La creu alçada i la presència dels xiquets de comunió enceten la processó religiosa que està plena d’elements i personatges bíblics.
Una espectacular desfilada de personatges i elements de l’antic i nou testament com el drac-dimoni, símbols del mal i la temptació; la tortuga; l’agüelo Colomet que representa a Noé; l’Arca de l’Aliança; els apòstols, els dotze deixebles de Jesús; els evangelistes o els cirialots. els ancians esmentats per Sant Joan l’Evangelista en l’Apocalipsi, vestits amb sotanes, barbres blanques i corones, portant grans ciris.
Tot avantsala per al pas de la Custòdia, on es troba el Cos de Crist. Del segle XV es tracta d’una peça d’orfebreria del gòtic flamíger. Conta la tradició que es va fabricar amb la primera plata arribada d’Amèrica que, regalada pels Reis Catòlics al papa Alexandre VIè, aquest donà a la col·legiata. Darrere trobem al clergue i als membres de la corporació municipal, encapçalant l’alcalde, Roger Cerdà, amb la Cobla i Macers.
La banda de la Música Vella posaria el fermall d’or a tan singular, lluidora i carregada processó del Corpus, de les més antigues de la Comunitat Valenciana, documentada al segle XIV i on el públic ompli, any rere any, cada part del recorregut.
Un Corpus esplendorós
