Entrada de Moros i Cristians de Llutxent
El dissabte 27 d’abril per la vesprada tot el poble de Llutxent va eixir al carrer per ser testimoni de les seues arrels amb la benvolguda festa de Moros i Cristians. L’entrada d’ambdós bàndols va implicar a més de 2000 persones fent gala d’un acte de gran bellesa plàstica que es fusiona amb la interpretació musical. 11 són a Llutxent les filaes participants tenint enguany com capitans a la Filà Safires. Formació que, a més, celebra el seu vintè aniversari i on Alicia Muñoz es convertia en la gran protagonista d’aquest 2024.
Veïns, visitants i un bon grapat d’autoritats convidades no es van perdre detall d’aquesta cita que es celebra a Llutxent des de fa més de dos-cents anys. Sent, per tant, de les més antigues que es tenen constància. I va lligada a més a un fet històric com és el Miracle dels Corporals i conseqüència d’una sagnant batalla a la localització del Barranquet de la Sang.
El bàndol cristià enceta la desfilada amb un gran exèrcit format pels Garibaldins, qui ostentaren la capitania el passat any; Bokimolls; Templaris; Llaburkanes i Pikamà.
A la Filà Garibaldins acompanyava la Societat Musical Beniatjarense que aconseguia el tercer premi del I Concurs d’Entrada de Bandes, la gran novetat d’aquesta edició. El primer premi l’aconseguia La Lira de Quatretonda, la banda de la filà Raboses. El segon seria per a la Tropical de Benigànim que desfilà junt a les Mahometanes.
Així els pasdobles i les marxes generen una banda sonora única i específica que guia els passos de tots els components. I, com no, d’uns caps d’esquadra orgullosos i emocionats que reben els aplaudiments de tots els espectadors. Entre ells un bon grapat d’autoritats convidades que ompliren la tribuna.
I també la tribuna és el lloc d’on segueixen l’entrada els festers d’aquest 2024 que foren proclamats la nit anterior.
La bandera de la Germandat del bàndol moro ens anuncia que ara és l’exèrcit de la mitja lluna qui envaeix els carrers del poble acompanyats pel grup de percussió Batukada Llutxent.
El formen les filaes Benimeris, Kalifes; Mahometanes; Turqueses i Raboses. La vistositat i fastuositat es fa palès en vestimentes com aquestes on grans lleons engalanen unes cares il·luminades.
Ells són el preludi, els que amenitzen l’espera de la Capitania ostentada per la Filà Safires que oferiren un boato basat en l’origen del safir, com a pedra preciosa.
Així conta la llegenda que fa molts anys, a l’Índia, hi havia un meravellós poblat, replet de colors i vida que rodeja la muntanya de l’Himalaia. Allí hi vivien uns gegants molt tafaners que havien agafat part del seu diví que protegia la muntanya. Així que, com a senyal de càstig es va formar una virulenta tempesta, convertint en pedra als gegants.
Després de la tempesta varen aparèixer uns raigs de llum. Eren àngels blancs acompanyats d’un gran elefant i al seu darrere sobreeixia un safir morat. Gràcies als gegants l’Himalaia havia convertit el cel diví en un majestuós safir. I avui, milers d’anys després, aquest safir brilla més que mai a les terres llutxentines encapçalat per la capitana, Alicia Muñoz junt la seua filla Daniela Espí.
Una flamant capitana que conclou una entrada digna d’admiració i que donaria pas a més actes de festes patronals.
Una de les festes més antigues de Moros i Cristians amb documents que es remunten fins 1812 i que es celebren conjuntament en honor a la Santa Faç.
Entrada de Moros i Cristians de Llutxent