L’esplendor del Corpus torna a Xàtiva
Aquest diumenge 2 de juny les danses, el folklore i la religiositat han envaït els carrers de Xàtiva. La processó del Corpus Christi, denominació llatina que significa Cos de Crist i on es commemora l’eucaristia, compta amb nombrosos elements de la cultura popular. I la majoria té dansa pròpia. Des dels orígens combina una part profana amb la religiosa. A partir de la dècada de 1980 s’inicià la recuperació d’aquesta festa. Un camí que ha portat al seu esplendor actual amb més de 350 persones implicades entre alumnes de les escoles, de les comissions falleres o de les confraries.
I tanta fama té aquesta festivitat en Xàtiva que inclús serveix d’inspiració per a altres ciutats com Gandia.
A les sis de la vesprada fou moment de l’eixida de la processó cívica.
Encapçalen els Gegants, 4 dones i 4 homes que simbolitzen les diferents parts del món. Representen l’adoració del santíssim, sense exclusió de ningun lloc ni raça. El grup dels Nanos està compost d’un membre que fa de capità amb el cap més gros i vuit membres que formen parella durant el ball. La seua dansa queda en mans de l’Escola de Danses; encarregats també de gestionar els posteriors balls on participen 150 alumnes dels centres escolars.
La primera que s’ofereix és la del Paloteig que ens apropa al món guerrer i combatiu. Li segueixen els Llauradors on es reconeix la presència de Deu al món rural. Les Zíngares fan referència a la raça itinerant per tota Europa. Apareixen ara els Cavallets, una de les més emblemàtiques que servia també per anomenar la cavalcada de la Vespra; els arcs adornats amb flors dona nom a aquesta dansa, els Arquets; segueix el ball dels pastorets i els Turcs que representen les pràctiques del culte musulmà. La Magrana és una versió del típic ball de cintes sobre pal i es denomina així per la magrana de grans dimensions que té a l’extrem superior i que al final de la dansa queda oberta.
Però sens dubte la dansa més característica és la Moma, la que inclou més contingut simbòlic i considerada la més antiga.
La Moma, vestida de blanc, encarna la virtut, mentre que els “momos” vestits de roig i negre representen els set pecats capitals. Un antagonisme entre les forces del be i del mal que sempre acaba amb la victòria de la Moma.
Després és el torn de la part religiosa amb tot tipus d’elements i personatges bíblics com el grup d’Abraham, que enguany ha estrenat vestimentes a l’igual que els cavallets, els apòstols i evangelistes; l’agüelo Colomet, nomenat així per portar un colom en la mà, representant així a Noé. L’Arca de l’Aliança; el Raïmot, un penjoll de grans raïms portat des de la terra promesa o els Cirialots, els ancians esmentats per Sant Joan l’Evangelista en l’Apocalipsi, vestits amb sotanes, barbres blanques i corones, portant grans ciris. Ací també es sumen els xiquets que han pres la comunió. Una processó com comprovem ben carregada i lluidora, documentada al segle XIV, de les més antigues de la Comunitat Valenciana que gràcies a l’associació Amics del Corpus torna a ser un referent.
La processó finalitza amb la Custòdia, on es troba el Cos de Crist. Del segle XV es tracta d’una peça d’orfebreria del gòtic flamíger.
Conta la tradició que es va fabricar amb la primera plata arribada d’Amèrica que, regalada pels Reis Catòlics al papa Alexandre VIè, aquest donà a la col·legiata. Darrere trobem al clergue i als membres de la corporació municipal, encapçalant l’alcalde, Roger Cerdà, amb la Cobla i Macers.
La banda de la Música Vella posaria el fermall d’or a tan singular processó on el públic va omplir cada part del recorregut.
L’esplendor del Corpus torna a Xàtiva
