Fi de Festes a Xeraco
Xeraco ha posat punt i final a les seues festes patronals en honor a Sant Cristòfol, Sant Isidre, l’Encarnació i el Crist de l’Agonia amb uns dies plens de devoció. I també barrejats amb pirotècnia i molta diversió.
Un programa replet i, en alguns casos, novedós. És el cas de la processó de Sant Isidre del diumenge 4 d’agost per la nit on el Grup de Danses de Xeraco va ensenyar la Dansà de Xeraco als festers per ballar-la tots junts a la plaça de l’església.
Ja a la mitjanit, la diversió s’escriuria amb majúscules amb la gran cavalcada de disfresses que sempre deixa a tothom bocabadat. I és que, probablement, aquesta és la cita més festiva del calendari estiuenc on els participants s’ho curren per oferir les disfresses més originals. Trobem per exemple a tota la selecció espanyola de futbol, guanyadora de l’Eurocopa; uns pianos molt marxosos i unes meduses il·luminades que ens avisen del seu perill. Les festeres farien aparició en aquesta espectacular carrossa com unes autèntiques deesses. Moments immortalitzats pel mateix alcalde, Avelino Mascarell, que no dubta en assegurar que aquest és un dels seus actes favorits.
Al dia següent, dilluns 5 d’agost, tot el poble homenatja a l’Encarnació. Al migida un animat passa carrer portaria a la Cort d’Honor, elles ben guapes de blau cel, a la Reina, Inés Ferrer i als festers també ells amb ventalls fins l’església per participar en la litúrgia que, novament, no va deixar cadira buida.
I a les dos com mana la tradició, va haver mascletà, en aquest cas a càrrec de la pirotècnia Turis. Dies on la regina d’aquest 2024 ha brillat amb llum pròpia en tots els actes i sempre amb un somriure.
I el dimarts 6 d’agost fou el dia gros de les celebracions amb el Crist de l’Agonia.
Aquesta és la processó més solemne on la participació de totes les imatges s’explica per rendir aquestes homenatge al Crist. Sant Cristòfol, patró dels conductors, representat com un home corpulent creuant un riu amb un xiquets sobre l’esquena; Sant Isidre, patró dels llauradors com comprovem en la indumentària dels sues portadors amb brusó i mocador i amb la música de dolçaina i tabal que l’acompanya i l’Encarnació, duta a coll per dotze homes. Però és la imatge del Crist de l’Agonia la que més admiració rep.
Un fermall d’or indiscutible que també acaba amb el regnat d’Inés i de tota la penya “Qui la fa la paga”.
Un acomiadament de festes on la pirotècnia Mediterraneo es va lluir amb l’últim castell.
Fi de Festes a Xeraco
