“Pujà al pi”
La pujà al pi, tradició molt arrelada, és l’acte amb què es coneix sobretot les festes del barri de la Torreta de Canals. Tenia lloc diumenge 4 de maig de vesprada i l’ambient de germanor que ací es va viure és digne d’admiració. El públic va envair el carrer i inclús els balcons per ser testimonis de la força i valentia dels seus participants. Perquè ací ho intenten tant adults com (8´10; 9´06) xiquets i joves i el companyerisme està present amb aquells que ajuden a espentar cap amunt perquè puguen aconseguir la fita.
Es tracta de pujar al punt més alt del pi o xop esvelt podat i pelat, ajudant-se de l’algep per evitar que esvare. Després de mots intents va arribar Javier Sanchis Belda, de 53 anys, qui aconsegueix molt a presa escalar els primers metres. Al necessitar fer un paronet, el públic baix congregat l’anima a continuar amb el crit de “si se puede”.
En l’últim sprint rep l’ajuda de Joan Vicent Muñoz i ara sí, arriba a dalt de tot i es fa amb el coet entre un esclat d’aplaudiments. Coet amb el que marcarà el tronc fent la creu.
I per tal gesta, Javier s’emporta un premi de 100 euros i altres 100 euros a repartir entre els ajudants. Més manya que força i anar nuet de cintura cap amunt han sigut els seus secrets.
Les festes de la Torreta culminarien amb la processó de la Santa Creu per tot el barri acabant en l’església de Canals.
“Pujà al pi”
