El Palomar celebren la festivitat de la seua patrona
Durant dues setmanes el xop d’El Palomar es converteix en centre de les mirades i les celebracions fins que es tombe el proper 28 de maig, dia d’eleccions, però a més de la seua plantà, que els nostres espectadors van poder gaudir en directe, molts actes envolten a aquesta festa mil·lenària.
El diumenge, festivitat de la patrona, el dia comença amb una cercavila pel poble a càrrec de la Societat Musical “La Nova” que prepara i anuncia la missa solemne. Festers, pastorets, bandera i angelets acompanyen a la gent al temple on a la una es té lloc la litúrgia, oficiada pel retor del poble, Luis Miguel Cerdà, enguany més especial que mai al celebrar-se en tota la diòcesis de València, el Centenari de la Coronació de la Verge dels Desemparats.
Després de la cerimònia tots acudeixen a la plaça per vore actuar als pastorets, aquesta vegada davant l’arbre ja plantat. Un ball, enguany escenificat per 7 parelles que han hagut d’assajar vàries setmanes. A tots ells els dirigeix el pastor major, Enrique Vicente Tolsà que, abillat com antigament, guia als xiquets en el seu ball amb un xiulet, marcant la disciplina del grup i l’inici i final dels passos que tenen el ritme monòton i repetitiu del tambor, dels panderos i les postisses i que està considerat pels experts en musicologia com un ritme molt arcaic.
Pel que fa a la indumentària inclou jupetí terrós, camisa blanca baix, pantalons fins baix del genoll, espardenyes de careta i postisses en les mans. Les xiquetes vesteixen amb bruses negres, cinta roja a la cintura i creuada sobre l’esquena, en forma de banda, faldes roig granant i davantal negre. El barret que porten lligat per una cinta al mentó és de margalló, amb rams de flors afegits i cintes de colors que pengen. També porten a les mans un pandero.
Després comença el ball de la bandera a càrrec de Juan Vicente Guerrero Pla que va acompanyat de dos menuts vestits d’angelets. Ells són Pol Oviedo Pla i Ana Calabuig, que recorden els dos xiquets que als seus peus acull la imatge de la Geperudeta. Els tres realitzen uns passos molt ben coordinats.
Després dels agraïments Juan Vicente comença a menejar la bandera al ritme de l’himne d’Espanya. Tots els balladors que han hagut fins el moment han seguit el ritual aprés als anys de Francisco Miranda a principis del segle XVII, passar-se la bandera per dalt, pel cos, per davall la cama, alçant l’altra cama, quatre voltes per damunt del cap i planejant la tela fins deixar-la en terra. Una tradició que sempre arranca els aplaudiments de tots el que fa emocionar al ballador, una emoció que continuava al moment d’aquest record.
Finalment la força donava pels veïns i la patrona es torna a ballar la bandera roja, símbols de les festes del Xop d’el Palomar.
