Entrada de Moros i Cristians de Benigànim
Benigànim va celebrar el dissabte 24d’agost l’Entrada de Moros i Cristians amb gran èxit de participació. La festivitat moro-cristiana està molt arrelada a la localitat i és, com no, un dels actes de festes que més assistents concentra, tant de veïns del poble com d’altres municipis. Amb l’arribada de la Regina de Festes i de la Cort d’Honor a la tribuna d’autoritats, encapçalada per l’alcaldessa, Yovana Herrero, l’acte va començar amb el desig de veure materialitzada la feina de tantes hores.
Divisades les banderes mores, arribava de la primera de les comparses, els Sultans.
A lloms d’un cavall batedor, Damián donava pas a les dues primeres esquadres; la Cèntim amb Juanjo Morillo com a cap i també la d’Amics del Cèntim, amb Ernesto Martínez. Dues esquadres que van fer honor a la comparsa a la que pertanyen amb les seues vestimentes i turbants típics. La banda d’Alberic precediria la Filà de Sultanets amb Ciro com a cap d’esquadra demostrant que la joventut no està gens renyida amb la destresa.
Espectaculars amb tocats en tonalitats blaves arribaven la Filà Odaliscas capitanejada per Zaida Moscardó. I així, al ritme de la Banda de Quatretonda, feien aparició la Filà Terry amb Adolfo Huguet com a cap d’esquadra. Una altra esquadra de guerreres xafava el recorregut vestides amb estil de lluitadores. És la Filà Hiabibis seguint la cap, Andrea García. I per a tancar la desfilada dels Sultans, els dels Swing, una nova esquadra masculina passava al ritme que marcava el cap d’esquadra, Vicente Tudela que provocava amb els seus moviments els possibles enemics cristians que s’atreviren a atacar.
L’entrada va seguir amb la participació dels Tuaregs, fundats en 1995.
Amb la Banda Tropical de Benigànim desfilarien els homes Moros del Tossal, als qui dirigia al crit de guerra Juan Miguel Gutiérrez. I Seguidament era el torn per les dones Tuareg. Són les Beduïnes del Desert que caminaren al compàs de la música lluint així les seues espectaculars vestimentes al compàs de la cap, Vicen Chordà.
Arribats a este punt, aquest era el moment de rebre els Marrakets. Són en total quatre filaes; dirigides per Lia Martínez, la Filà Jamil evocant ocells i natura. Les seguien les Bufaires amb Emma Pla al capdavant. Saludant al seu pas a la tribuna Celia Marchurant tirant de la Filà Vitamina. I per a tancar amb gel·labes i turbants que ens transporten al desert saharià, la Filà Marrakets amb Enrique Pla com a cap d’esquadra.
I arriba el torn per a la última comparsa de la mitja lluna, la que l’any passat ostentava la capitania, els Taifes, que anuncien la seua arribada amb la carrossa i també l’estàndard. El futur de la comparsa són els primers en desfilar, l’esquadra de xiquets. Darrere d’ells, les dones amb Júlia com a cap d’esquadra. I en el mateix paper Noé encapçalant l’esquadra Xunguitos. Amb ells, la Banda d’Anna dona pas a als taifets africans i a les dos successives esquadres de dones i homes amb espectaculars maquillatges d’inspiració salvatge i elegants vestimentes.
Equador d’aquesta Entrada de Moros i Cristians a Benigànim que viu una nit plena de màgia. No massa lluny dels moros, va arribar el bàndol de la creu cristiana.
Els Almogàvers que van encetar el recorregut amb els membres mes joves. Ells són el futur de la festa i, per tant, s’involucren des de ben xicotets per a complir amb la tradició. Darrere trobem les dones Almogaters dirigides per Moni, molt orgullosa de conduir a tal exercit. I més guerreres preparades per a defendre’s com les de la Filà Almomothers de Dragones amb Pauli al capdavant. Ballant l’arma arriba David “El Bessonet” dirigint la Filà Pelats. Ells donen seguidament pas als Peluts amb Mixel de Senegal al capdavant, igual que Edgar amb la Filà Burumballa. Uns Almogàvers amb equipament de supervivència a l’esquena amb queviures i una manta, per a recórrer el llarg camí de tornada a casa.
I ara Hugo Vidal, portador de l’estàndard dels Arquers, anuncia l’arribada de la carrossa dels menuts i també l’esquadra infantil. Les primeres en desfilar són les xiques Resistimos amb una armadura barreja de força, artesania i detall que evoquen totes i cadascuna de les batalles guanyades encapçalades per Patri Senabre. Al darrere, els xics Cupido amb dos caps d’esquadra, XimoGiggs i Jaume “El peó”. I també dos caps tenen el Moeki, Pablo Sanchis i Sergio Morillo.
Tancant la participació dels de la creu, els Bandolers, amb les artistes del ventall vestides de cordoveses.
I veiem a les caps de les dues esquadres, Maite per les Flamenques i alhora Lola per la Filà Aire Andaluz. Elles vaan mantenir el ritme de la música i així la desfilada va transcórrer entre els aplaudiments dels espectadors.
Van continuar la marxa els homes bandolers de la Filà Jack and Daniel, amb Noé com a cap d’esquadra. Els Roders amb un entregat al públic “Perolet” i també els Guapets amb “Perol” com a cap d’esquadra. Els trabucs acabarien d’omplir la plaça al pas dels Patilleros, amb “Colomer” al capdavant.
El moment més esperat estava a punt d’arribar amb l’aparició de la Comparsa Templers. Ells ostenten enguany la Capitania i van presentar un elaborat boato anomenat “La Vall del Blanco.” En ell es narra la crònica de principis dels segle XIII quan naix l’infant qui seria Rei d’Aragó, Mallorca i València. Criat durant 10 anys per monjos guerrers al castell de Monzón, viu una vida tranquil·la sense l’amenaça sarraïna amb les tavernes d’aquelles terres plenes i amb la gent dansant pel carrer.
Templeres de la Vall i Suspalks encapçalen la “VI Creuada” seguits per les abanderades fundadores i la seua carrossa. Corre l’any 1228 i el gran mestre del temple, a les ordres del Rei en Jaume Alejandro “El Blanco” anuncia la participació del batalló de Templers de tota la corona.
Amb el Carro dels Forjadors i la catapulta comencen els preparatius per endinsar-se en la “Guerra Santa”.
Allà marxen els grups d’avantguarda que recorren el desert i un llarg camí fins arribar a Jerusalem on començaran el setge per les torres de la ciutat. Caigudes aquestes, arriba el gros de l’exèrcit Templer. Amb bèsties del desert, i alhora els homes de confiança de l’ambaixador, Rafa Llopis s’endinsaran en una gran batalla entre el bé i el mal per conquerir finalment la Terra Santa.
Els Templers amuntonen fortuna i recuperen velles relíquies.
A cavall arriba un genet de nom Alfred reclamant la presència dels Templers per part del rei en Jaume. València ha sigut conquerida i necessita a “El Blanco” i els seus homes, els més joves, al sud del castell de Xàtiva. Cal preparar l’arribada del gros de l’exercit Templer a la Vila de Benigànim.
El Gran Mestre de l’ordre del Temple viatja amb les relíquies de la cristiandat. Com el Sant Calze i la Sagrada Llança, entren triomfals s a Benigànim amb la seua escolta personal, companys d’armes durant més de 30 anys. Junt al seu capità, Alejandro Pellicer i la seua favorita, la seua filla Aina venen a defendre la vall blanca de les tropes d’Al-azraq que han pres Albaida i continuen riu avall disposats a prendre tota la vall.
Així tancava aquest 2024 el recorregut d’una espectacular entrada Morocristiana a Benigànim on la participació va ser sens dubte exitosa i on les futures generacions van demostrar que la festa segueix viva i en creixement.
