Festa del Miracle de Sant Blai
Amb gran participació i devoció tot el poble de Montaverner ha celebrat la festa del Miracle de Sant Blai, la més antiga, ja que data del segle XVII. Concretament té el seu origen l’any 1678 quan Sant Blai va obrar un miracle el Dilluns de Pasqua, curant a tots els malalts del garrotillo. Sempre ha estat organitzada per quatre joves, els quals han de ser solters. A més, dels del 2022, és festa d’interés turístic provincial. Una festa que dilluns 21 d’abril dedicava tot el dia al copatró amb missa, processó, ball de la bandera i castell de focs d’artifici.
De vesprada té lloc la processó a Sant Blai, una imatge que té una història apassionant. Als anys 1677 i 1678, Montaverner va patri una forta epidèmica de diftèria (garrotillo) malaltia que afecta a la gola. És per això que els habitants van decidir demanar al poble veí de Bèlgida una imatge de Sant Blai, patró de les afeccions de gola, per tal de fer una processó pel poble i tractar així de sanar als afectats.
Així, segons consta al registre de la parròquia, eixe mateix dia de l’entrada del sant, l’11 d’abril de 1678, una xiqueta de 10 anys es va curar a l’arribada del sant a casa. Eixa xiqueta, va ser sols un de tants habitants que van sanar als dies posteriors, fent que l’epidèmia remetrera per complet. En agraïment pel miracle, decidiren commemorar cada any aquesta data amb la celebració de la festa a Sant Blai el segon dia de la Pasqua de Resurrecció. Veïns que amb els seus ciris encesos acudeixen en massa a aquesta cita solemne on també es nombrosa la presència d’autoritats.
I davant la imatge desfilen els quatre festers, Aarón, Juanlu, Sergio i Jose. Com distintius porten un barret i una banda roja brodada al muscle dret, creuant el pit. 3 d’ells duen un pal de fusta amb clavells a la part superior que substitueix a l’escopeta que portava en origen de la festa la soldadesca. L’alferes porta una bandera roja amb la imatge de Sant Blai brodada, bandera que ballarà a la plaça.
Les dues parts del ball
Pel que fa al ball té dues parts diferenciades. En la primera, capità i acompanyant avancen com retuda d’honors. Unes cortesies al sant que prenen com a base el nom tradicional de tres. A més, consisteix en un joc de peus i una menuda inclinació aplaudida pel públic. Tot avançant i retrocedint.
Passos que es repeteixen, en aquest cas amb l’Alferes i acompanyant com protagonistes.
La segona part és la dansa pròpiament dita i que consisteix en una complexa coreografia. Durant tres voltes seguides es realitzaran aquestes a l’alçada del cap en una direcció i després a la contrària per tornar a girar i voleiar a l’alçada de la cintura. Novament tres i tres vegades a l’altura dels genolls, el que demana la contorsió del cos i l’alçament calculat de la cama del ballador.
L’elegant dansa es repeteix procurant sempre que en voleiar la bandera no s’hi doble mai. Tampoc no s’enrotlle al pal i es mantinga sempre paral·lela a terra. Una bandera que també s’estrenava enguany.
En acabar el ball, Montaverner s’il·lumina amb un gran castell de focs i la imatge entra a l’església on es canten els gojos i es proclamen ales festers de l’any vinent: Jose, Damián, Sergi i Manolo.
Amb la il·lusió dels nous festers finalitzen aquestes celebracions curtes però intenses on Sant Blai es converteix en comunal protecció on tot Montaverner li dona gràcies pel miracle esdevingut el 1678.
Festa del Miracle de Sant Blai
