Rehabilitació integral del Monestir de Llutxent
El Monestir del Corpus Christi de Llutxent, un dels elements patrimonials més destacats de la Diputació de València serà rehabilitat de manera integral. I, a més, es durà a terme a través de diferents fases d’actuació.
L’inici del procés el marcaran els estudis arqueològics sobre la façana de l’esgléisa, que forma part del complex històric i que servirà com a punt de partida per a establir l’estratègia. De manera paral·lela s’estudiaran actuacions en altres llocs com la zona de soterrament dels antics monjos, baix la qual els tècnics afirmen que podria haver-hi un ossari. Altres zones prioritàries són les estades que es situen al voltant del claustre.
El Monestir del Corpus Christi de Llutxent va ser construït per l’orde dels dominics principalment al segle XV, vinculat al “Miracle dels Corporals”.
L’actual distribució d’este enclavament s’articula al voltant de tres espais ben diferenciats. El claustre -d’estil neoclàssic-, l’església i un pati de servici. Al voltant d’ell giren els elements auxiliars del monestir (cellers, sitges, magatzems, rebostos, forn, etc.).
La seua popularitat va créixer quan al voltant de 1475 es va convertir en Universitat amb capacitat per a la formació de religiosos en Arts i Teologia, per a arribar a la seua esplendor durant els dos segles posteriors com a seminari per als frares missioners a Amèrica.
Durant el segle XVIII va haver de ser reconstruït després de veure’s afectat per un incendi durant la Guerra de Successió. Així, el claustre d’estil neoclàssic i amb cinc arcs de mig punt recolzats en pilastres, data d’esta data.
En el segle XIX, la desamortització de Mendizábal i el saqueig dels francesos van provocar que es convertira en masia, abans de passar a propietat de la Diputació de València, la qual amb este pla de rehabilitació tracta de retornar tota l’esplendor d’este conjunt històric i cultural.
Rehabilitació integral del Monestir de Llutxent
