L’ànima dels titelles Albaida
Després de tota una vida dedicada al món de les marionetes, Empar Claramunt (Puçol, 1954) ens deixava el passat 25 de març de 2021. Va ser directora del Teatre Buffo en els seus inicis i fundadora de l’Associació d’Amics i Amigues de la marioneta i altres arts. Claramunt va deixar una profunda petjada en el món de les arts escèniques valencianes. I el Museu Internacional de Titelles d’Albaida ha decidit rendir-li un merescut homenatge amb una exposició retrospectiva. La cita, titulada “Empar Claramunt. L’ànima dels titelles” es podrà gaudir fins al pròxim 16 de gener i abordarà tota la seua trajectòria.
Considerada una mestra en l’ús de materials com la fusta i en aspectes com l’abstracció escènica.
Els visitants podran trobar-se amb tots aquest elements icònics que defineixen la trajectòria d’una autora pionera en la Comunitat Valenciana. Així, s’han concentrat en la mostra elements com alguns dels titelles més recognoscibles de les més de 20 obres que va dirigir.
Un altre dels grans atractius del projecte és l’estrena d’un documental en el qual s’analitza la vida i obra d’Empar Claramunt a través d’entrevistes a moltes persones vinculades al món dels titelles, als seus amics i als seus companys de feina.
Després la iniciativa ha comptat amb una subvenció de la Diputació de València pròxima als 5.000 euros.
Abordar la figura de la titellaire Empar Claramunt és conéixer a una persona que va dedicar la seua vida al que més li agradava. Va ser fundadora de l’espai “El marionetari” de València i durant tota la seua carrera va demostrar ser una apassionada del món dels titelles i les marionetes, no en va, va estar més de 30 anys donant vida en els escenaris als personatges que ella mateixa va batejar com “els inanimats”, que movia amb gran destresa amb les seues mans i que, generació rere generació, continuaven atraient als més xicotets als teatres.
Claramunt solia incloure en les seues obres missatges relacionats amb l’ecologisme o el feminisme en una època en la qual no eren tan habituals com en l’actualitat. Així mateix, un altre punt que destacava de Claramunt era la defensa del valencià convençuda del paper pedagògic dels titelles com una eina fabulosa i molt creativa en mans dels mestres per a aprendre llengües.
L’ànima dels titelles Albaida
