La festa acaba el dia del Morenet
Hi ha tradicions que no necessiten presentació. El dissabte, 18 de setembre, era una dels dies assenyalats d’Atzeneta d’Albaida. Tot el poble sap que és moment de tornar a eixir al carrer per a viure una de les jornades més especials de les seues festes.
És la festivitat del patró, el Santíssim Crist de la Fe i del Mont Calvari que es converteix en protagonista del municipi.
La jornada arranca amb la processó de la “Baixada”. La imatge abandona l’ermita per acostar-se fins al nucli del municipi, en un recorregut que cada any congrega nombrosos veïns i fidels. És un dels moments més esperats, però també un dels més emotius.
El Crist, conegut popularment com “El Morenet”, torna així a recórrer els carrers del poble envoltat de devots. S’anomena popularment així pel seu color de pell, i és que durant les guerres napoleòniques els soldats ocupants li van llançar foc sense aconseguir cremar la talla. Durant la persecució religiosa de la Guerra Civil, uns joves la tragueren de la seua capella i l’amagaren en un nínxol de l’antic cementeri, situat darrere l’ermita per a després traslladar-lo una casa del Carrer Sant Roc. I és per carrers estrets com aquest, que al seu pas, els veïns l’acompanyen i el miren passar amb eixa barreja de respecte, emoció, orgull i silenci, només trencat per la música de la banda de la Unió Musical d’Atzeneta.
La jornada continua amb la celebració religiosa, un altre dels moments centrals d’aquesta festivitat. La parròquia es converteix en punt de trobada per als veïns que volen participar en una celebració que va molt més enllà de l’àmbit estrictament religiós i és que esta és una eucaristia cantada per la coral d’Atzeneta.
I en acabar la missa, té lloc la “Tradicional Plegà”. Un acte en el que les clavariesses, -ja sense teula ni mantellina negra, però amb el mató de manila ben acolorit- realitzen una cercavila en la qual van col·locant a veïnat i forasters xicotetes creuetes adornades amb un llaç i elaborades per elles mateixes.
Una vegada tots arribats a l’ermita té lloc una gran mascletà a càrrec de la pirotècnia Nadal-Martí.
No hi ha massa temps per al descans, perquè a la vesprada arriba altra dels grans moments: la “Pujà” del Crist cap a l’ermita. De nou, els carrers es preparen per acollir la comitiva i els veïns es disposen a acompanyar el patró en el seu camí de tornada.
La imatge avança entre ciris, mirades i emoció. Un recorregut que es repeteix cada any però que mai és exactament igual, perquè cada edició porta amb ella noves vivències, nous records i també l’absència de persones que han format part d’aquesta tradició.
El camí fins a l’ermita posa el punt final a una jornada en què Atzeneta d’Albaida torna a demostrar la força d’una tradició que continua viva. Una tradició que passa de generació en generació i que cada any aconsegueix reunir el poble al voltant del seu patró.
I quan el Crist torna a la seua ermita, la festa encara guarda un últim regal: la mirada de tots cap al cel i la pólvora posant llum al final d’una jornada especial.
Un any més, “El Morenet” ha tornat a ser el cor d’Atzeneta d’Albaida.
Atzeneta d’Albaida s’ha divertit i s’ha vestit de gala amb unes filaes que porten al cor la festa i a Sant Mateu. Tradició morocristiana en una localitat que també camina de la mà dels seus patrons.
Un any més, Atzeneta d’Albaida ha tornat a trobar-se amb les seues arrels.
