Fi de festes patronals
La Font de la Figuera ha posat el fermall d’or a les primeres festes patronals que compten amb la declaració d’interés turístic provincial. I han sigut unes celebracions per al record i de les més participatives. El diumenge 7 de setembre, dia de la festivitat de l’excelsa patrona, la Mare de Déu dels Xics les cites religioses es barrejaren amb la pirotècnia i la música per fer partícips a tots els veïns. A les dotze tindria lloc la missa al seu honor on fou moltíssima la gent que va acudir per a demostrar la seua devoció i estima. Una litúrgia sentida, amenitzada pel cor parroquial i on reines i cambreres llegirien diversos passatges.
De destacar també és el bell escenari d’aquesta missa tan especial, la parròquia de la Nativitat de Nostra Senyora datada del segle XVI encara que la seua construcció fou finalitzada el 1737. Com veiem al seu interior es troba una de les obres més representatives de Juan de Juanes, el retaule major, format per un total de 26 taules, una de les obres més emblemàtiques del gran pintor fontí i en general, del renaixement valencià.
En finalitzar la missa, sobre la una, tota la comitiva es dirigeix a la porta de l’Ajuntament per escoltar el bell pasdoble interpretat per la Lira Fontiguerense.
Altra cercavila es portaria ara fins la Plaça Major, lloc on a les dos i quart de la vesprada la pirotècnia Aitana oferiria una mascletà ben forta i de llarga durada.
Aquesta només seria la primera part d’una llarga jornada que seguirà, de vesprada, amb la processó. A les set i quart, alegria, música i germanor s’entrellacen al moment de recollida de càrrecs des de l’Ajuntament. Acompanyats per la Lira Fontiguerense s’arreplega a les Reines, Cambreres de la Mare de Deu dels Xics i autoritats per acudir a l’església.
Es retraten davant de la bella talla de la patrona, que ix amb les notes de l’himne d’Espanya, sent duta a coll pels portadors.
Tradició, festa, sentiment, emoció i fe, així es viu a la Font de la Figuera aquesta cita tan solemne, una processó que passa pel recorregut de costum amb les tradicionals rodantxes a la plaça Major i al carrer Mare de Deu dels Xics. A més durant el trajecte, al carrer Nou també es disparen les exaltacions a la patrona, el que dona imatges de gran plasticitat.
Una devoció a la patrona que es remunta al miracle ocorregut el 1744.
Des de llavors va començar aquest patronatge baix aquest títol en llengua valenciana, únic en el món, concedit pel papa Pio XII.
Continuant amb aquesta cita, on una dèbil pluja va obligar obrir els paraigües en algun punt, un últim esforç dels portadors durà a la imatge novament a l’església on és rebuda amb aplaudiments. Ja dins la talla es reposa al tro i es nomenaran a les cambreres del següent any.
A les nou i mitja de la nit i al lloc de costum, a l’Avinguda 9 d’octubre, totes les mirades es posen al cel per gaudir del gran castell de focs artificials a càrrec novament de la pirotècnia Aitana.
Al dia següent, dilluns 8 de setembre, festivitat de la Nativitat de la nostra senyora, titular de la parròquia es posaria punt i final a les festes però encara va haver lloc per a les sorpreses i emocions. Ja de nit i després de la traca i bolontxa, seria moment de fer balanç i acomiadar-se dels carrers amb els parlaments dels protagonistes des del balcó consistorial.
Les llàgrimes van sorgir al moment d’escoltar a les reines.
Sentiments a flor de pell que donarien pas als nervis entre les candidates a reines 2026. Les elegides foren la xiqueta Carla Ribera i la jove Adriana Albero. Amb el seu nomenament es baixaria el teló a unes festes patronals 2025 inoblidables.
Fi de festes patronals
