Entrada MiC Aielo de Malferit
Tradició, emoció i orgull fester han tornat a omplir els carrers d’Aielo de Malferit amb les seues festes patronals i de Moros i Cristians en honor al Santíssim Crist de la Pobresa i Sant Engraci Màrtir. Un dels actes centrals, la tradicional entrada del dissabte 1 d’agost de vesprada han convertit Aielo en un dels grans referents festius de la comarca de la Vall d’Albaida. La capitania d’Asturs, pel bàndol cristià i Caníbals, pel bàndol moro, han assumit enguany el protagonisme d’un acte marcat pel colorit dels vestits, la música i les diferents esquadres que han recorregut les principals artèries de la localitat.
Les festes patronals sorgeixen durant el segle XIX, mentre que la de Moros i Cristians data de 1921, any de la primera desfilada. Ambdues es celebren de forma conjunta des de 1961, combinant així els actes religiosos amb els festers. L’entrada de Moros i Cristians es caracteritza pel seu caràcter acollidor i representa el treball col·lectiu de centenars de persones durant tot l’any. Es comprova a la perfecció amb el l’espectacle ofert per les capitanies que foren seguides per un nombrós públic i autoritats convidades cas de la vicepresidenta 1a de la Diputació, Natàlia Enguix.
En concret aquesta és ja la tercera convocatòria posada en marxa per Diputació, dotada amb 300.000 euros amb una ajuda de 500 euros per a cada comparsa o filà. I és que aquestes són unes festes referents a la província i comarca.
Els capitans cristians Asturs van portar a Aielo “La llegenda de Covadonga”. Aquesta batalla amb el seu heroi don Pelayo representen el mite fundacional del regne d’Astúries i l’inici simbòlic de la reconquesta en la península ibèrica. Una desfilada dividida en cinc blocs que van recorre la història d’un poble que es va negar a rendir-se; cinc escenes que recorden que la unitat, el valor i l’esperança sempre obrin camí. Del bloc I, el despertar de la muntanya destaca la creu de la victòria; ballet Ojana “el almendro” i el gran dragó que apareix de les profunditats del bosc i que representa el llegat de Don Hilario, l’home que va ensenyar que les tradicions mai moren.
Els guardians del bosc centra la segona escena amb esquadres cristianes, mussols i arbres que vetlen la nit, ossos guardians i el cavall que el creua. I així desperta el bosc, estenen les seues branques per a protegir a aquells homes lliures.
Es segueix amb el bloc l’última oportunitat per a la pau amb un ballet d’armes i danses de la guerra. De les filles de Covadonga i els genets del nord es rep amb forts aplaudiments a l’ambaixador que busca la pau abans de la batalla. Ell és honor i diplomàcia.
Per al final el batec del poble representa a dos pobles units pel dolor i l’esperança, València i Astúries i amb el naixement d’un regne, les torxes, el foc i les corones donen la benvinguda al capità Raúl Barber com don Pelayo acompanyat per Ermesinda contemplen la terra per la que tants lluitaren.
És el torn ara de la capitania mora “Caníbals”. Diu la llegenda que, quan les terres d’Al Àndalus es van vore amenaçades pel pas ferm i les armadures dels cristians, els tambors del nord d’Àfrica no van sonar a guerra, sinó a crida. I precisament la desfilada ens mostra a aquests aliats de la mitja lluna. Una capitania africana mai vista, un exèrcit on cada poble aportava la seua ànima, el seu mite i la seua fúria. És el cas de la tribu dels Samurs, dels Mursi o les Wakanda.
Amb el ballet ritual, la música i la dansa uneixen forces abans del combat. L’exèrcit continua amb l’arribada dels Masais, els fills del vent i del lleó. I arriba l’ambaixadora Carme, la veu de la festa, el pacte i la diplomàcia de la capitania que ve a reclamar amb orgull la seua glòria, avançant envoltada d’una atmosfera màgica i captivadora.
Els Tigania, Dahomey i Aixantí anuncien la imminent victòria sobre les tropes cristianes i preparen el camí per a la gran força final. Al cap de la seua tribu, els Zulús, representen la llum del triomf i l’ombra de la derrota que cau sobre l’enemic.
Per finalitzar arriba la Capitana Laura Sanz, el cor, el lideratge i l’orgull suprem que guia aquest bàndol de llegenda cap a la glòria i amb el suport del seu conseller tot poderós.
I així es posa el fermall d’or a aquesta fastuosa i grandiosa entrada amb unes capitanies que quedaran en el record dels aieloners.
Entrada MiC Aielo de Malferit
