Capitania Filà Benimerins
Totes les localitats tenen la seua història amb unes arrels de convivència cultural i social. Al cas de Llutxent una de les més importants és la benvolguda festa de Moros i Cristians, lligada a un fet històric com el Miracle dels Corporals com a conseqüència d’una sagnant batalla que va tindre lloc al Barranquet de la Sang. El dissabte 25 d’abril de vesprada fou el moment de gaudir de l’Entrada, pur espectacle de color i tradició amb la participación d’11 filaes, més de 1.000 festers i el plat fort de la capitania ostentada pels Berimerins que van narrar la seua victòria en la batalla guiats pel capità Juanjo Pous Espí.
A les sis de la vesprada s’encetaria aquesta fastuosa entrada amb la bandera de la Germandat, la del bàndol cristià, banderes de les filades acompanyants pel grup de percussió “Batukata Llutxent”. Un exèrcit, el de la creu compost per Llomburkanes, Pikamà, Garibaldins; Bokimolls i Templaris. Tots els seus integrants dividits en esquadrse van oferir una impressionant i enlluernadora posada en escena. Cortesanes; belles armadures platejades; cares pintades en negre… cada detall está pensant per fer viatjar a altre temps al nombrós públic present.
Una hora després seria el torn del bàndol de la mitja lluna i el seu exèrcit compost per Raboses, Safires, Kalifes, Mahometanes i Turqueses. I ací l’esplendor estaría present en moltes de les vestimentes, abaloris, plomes, estampats felins.
Aquesta festa i aquesta entrada rememora la invasió musulmana i la seua posterior reconquesta per part dels cristians i ha patit una gran evolució, no per a mal sinò tot el contrari. Primer només destacàven les desfilades de victòria però poc a poc han anat introduint-se nous actes i els que estàven, cas d’aquesta desfilada plena de fantasia, s’han millorat. Una cita que tot fester espera sobretot els que tenen l’honor de ser caps d’esquadra, ben clavats al seu paper el que li fa rebre l’aplaudiment del públic.
I desfilar com cal, amb passos a l’uníson veiem que a Llutxen no és qüestió d’edat i tots ho fan de meravella, tant els infants com els més veterans.
Per destacar alguna particularitat i malgrat l’antiguitat de les festes, més de 200 anys, i la seua refundació en 1978 sempre ha sigut ben nombrosa la presència de dones, sent una de les primeres poblacions que va integrar amb plenitud de drets a la dona en la festa.
A més ací no hi ha dues capitanies, sinó que cada anys s’alternen moros i critians; enguany li ha tocat als de la mitja lluna amb els Benimerins però abans d’entrar de ple en la capitania conegam les opinions de les autoritats convidades.
I ara sí ens endisem en la capitania dels Berimerins. Estendards i banderes llueixen amb majestuosa solemnitat amb l’acompanyament del ballet infantil Somnis, actuant com avantguarda del seu exèrcit.
La Gran Muralla de la ciutat de Fez, vigilant i protectora, custodia les riqueses de la seua Medina, mentre ressona el grup de percussió de Castelló de Rugat.
Travesia de l’Estret de Gibraltar, la flota Benimerí, comandada pel noble Abu-Yaqub, desembarca a Tarifa en resposta a la crida d’ajuda dels germans d’Al-Àndalus.
Gaudim ara del Ballet del Desig, evocador de les aigües braves de l’Estret que ondula com un mar indòmit, transportant l’espectador al cor d’aquesta epopeia marítima.
L’esquadra d’Al-Talaia amb la seua cap Maria Noguera Caent es disposa a l’enfrotanment amb els castellans convocats per Nuño González de Lara mentre ressona la solemne banda de Montaverner.
Assistim a un combat encarnat que culmina amb la mort del comandant enemic i la consecució d’una victòria memorable.
La seua presència emanava esplendor: Isabel Lorenzo Prtas, ambiaxadora del Benimerins, brilla amb la majestuositat d’un sol mediterrani. Junt a ella lluita la seua esquadra, les Sultanes del Rafal amb la seua cap Maria Ángeles Expósito, mentre ressona la Banda de Bnicolet.
Ací tenim el botí obtingut en les campanyes sobre les ciutats d’Úbeda i Baeza, format per riqueses abundants d’or i palta, així com per esclaus, testimoni de la magnitud i esplendor de les victòries Berimerines. Focs d’artifici tenyixen el cel de llums i colors, commemorant les conquestes a la terra d’Al Àndalus.
Antigament rivals sobre el camp de batalla, avui es reuneixen com a germans, compartint aquest banquet com a símbol de pau, amistat i fraternitat. Van acompanyats per la colla de dolçaines la Vella de Xàtiva.
El capità és escortat pe la seua guardia, musulmans de la Xetà i les Tropes de Benifarbia, fidels i disciplinaris.
Davant del gran protagonista apareixen les favorites, Ana Ortolá Sanjerónimo i Ángela Pous Ortolá, ho fan amb gràcia i esplendor, com estrelles que segueixen al capità Juanjo Pous Espí que no pot estar més orgullos i emocionat entrant victoriòs a la seua vila de Llutxent, sota un arc de bengales i mentre escoltem a la Unió musical d’Ador interpretant la peça Juanjo, el benimerí. Un fermall d’or immillorable per a una capitania que serà recordada en anys veniders.
Capitania Filà Benimerins
