Dues festes agermanades
Cada mes d’estiu quan l’estiu comença oficialment a obrir-se pas i les hores de llum arriben al seu màxim esplendor, el cas antic d’Altea reviu una de les seues tradicions més emblemàtiques. El barri del Fornet i la plaça de l’església es converteixen en l’escenari de l’Arbret de Sant Joan, una celebració profundament arrelada en la memòria col·lectiva i que, generació rere generació, continua conservant intacta la seua essència popular. I una festa que, per les seues similituds, està agermanada amb la del Xop del Palomar. Una unió intensa que s’ha constatat una vegada més amb la presència de tota una comitiva d’unes 40 persones que han viatjat en autobús des del Palomar fins Altea per participar en aquesta festa ancestral que es remunta a 1617.
Fou el passat divendres 19 de juny de vesprada i tot comença al campus de Belles Arts on tenia lloc un festival amb música, dinar i beguda abans del tradicional recorregut de l’Arbret pel cas antic, millor dir dels arbrets perquè ací es planta un de menor tamany per als xiquets.
Des d’ací els portadors parteixen cap al casc antic carregant el xop i precedits pels xiquets que duen el seu. Un camí on els Pastorets del Palomar oferiran el seu tradicional ball. Un ball en parelles on van dirigits pel pastor major, Quique Tolsà, que porta 31 anys exercint aquest paper i que, abillat com antigament, guia als xiquets i xiquetes amb un xiulet, marcant la disciplina del grup i l’inici i final dels passos tenen el ritme monòton i repetitiu del tambor, dels panderos i les postisses i que està considerat pels experts en musicologia com un ritme molt arcaic.
Un recorregut per carrers empinats i estrets i on, com mana la costum, veïns i residents alleugeren l’esforç dels portadors llançant aigua des de balcons o portals, generant una escena festiva que mescla sacrifici, alegria i companyerisme.
I una pujada que també deixa espai per a l’emoció i el record. La comitiva realitza diverses parades front a vivendes de persones vinculades històricament a la festa que ja ens han deixat, mantenint viu l’homenatge als qui durant dècades contribuiren a conservar la festa.
Els menuts com veiem participen de forma molt activa i primer es planta el seu arbre com una forma d’assegurar el relleu generacional i transmetre la tradició a quins algun dia seran els encarregats de mantindre-la viva.
Els adults continuen la seua marxa. Amb l’arribada del capvespre, el gran xop arriba finalment a la plaça de l’església i ací es viu l’instant culminant de la jornada: la plantà. La hissada de l’arbre t requereix la participació coordinada de desenes de persones i l’ús de cordes subjectes des de distints punts del casc antic. Cadascuna d’elles posseeix un nom simbòlic que representa valors associats a la festa i al sentiment col·lectiu del poble. Una vegada completada la plantà, la plaça es transforma en una gran celebració popular. Veïns i visitants ballen al voltant de l’arbre mentre la música tradicional torna a ressonar entre els carrers empedrats. La festa conclou amb un dels gestos més esperats de la nit: la pujada dels joves fins la part més alta de l’arbre per agrair tot l’esforç col·lectiu i llançar un petó al cel.
Tot aquest valor patrimonial fou reconegut oficialment en 2019, quan la Generalitat va declarar l’Arbret de Sant Joan com Bé de Rellevància Local Immaterial. Un reconeixement que ve a reforçar el Compromís de les associacions, veïns i participants per mantindre viva una tradició que forma part inseparable del patrimoni cultural d’Altea.
Dues festes agermanades
